Desde que estic aqui no he parat de fer que els nois amb els que treballo es sentin be amb mi i sobretot amb ells mateixos! que vegin que hi ha coses mes enlla de la violencia, les drogues i la delinquencia. I vec, com sempre he vist, que una de les eines mes simples es el somriure... no costa un punyetero duro, no necesites ma d'obra.. nomes les ganes de fer que aquesta persona senti per un moment lo bonic que es tot i la gran quantitat de coses que pot assolir si la seva actitud es aixi sempre!
Aquests nens, el que mes necesiten es precisament aixo; i jo pensava que seria molt molt dificil fer que somriguessin... ja que amb la vida tan pobre que porten ho veia com un repte molt bestia..! i no saveu lo facil que es!! sembla que durant tota la seva vida hagin tingut els 10.000.000 somriures que els hi pertoquen per any interioritzats i que ara de cop i volta els deixin anar tots! Deu ser perque al no tenir casi res, qualsevol cosa que fas amb ells es motiu de ensenyarte les petites dentetes! jejeje!
Simplement volia compartir amb vosaltres aquesta enorme satisfaccio que tinc per aquests somriures i per convidar-vos a que ho feu vosaltres tambe cada dia! no costa gens somriure uns segons diaris, i si vosaltres sols no podeu busqueu a algu altre per fer-ho junts... pero feu-ho! no imagineu la inmensa quantitat de llum que donareu per tot arreu!
I si, sargantana verda..! una imatge val mes que mil paraules... un somriure val mes que mil imatges!!!
A somriure!!!!
...tiempo...
CHEERS!!!!
Hola Joan,estás molt lluny de casa, però quan veig el que fas amb sento molt orgullosa del treball que realitzes cada día,de veure com fas que cada moment sigui especial per aquets nens.
ResponderEliminarCom tu dius el somriure no s'ha perdre, tot i que avagades costa molt.
t'estimo molt.